Entrevista a Víctor García Tur

Demà, dimecres 9 de març, en Víctor García Tur i la Jenn Díaz vindran a les XXII Jornades Blanquerna a parlar-nos d’Storytelling i literatura. Vaig tenir la sort de poder contactar amb un d’aquests escriptors, en Víctor, i després de llegir-me la seva novel·la Els Ocells, fer-li una entrevista.

Els Ocells ens parla de la Dafne, una traductora que busca reflexionar sobre la seva vida i que arriba a un petita localitat de la comarca de les Moles amb problemes de despoblació: Sant Salvador. Allà coneix a la Virgínia, que te cura de la reserva de voltors del poble, i estableix una relació amb en Vador i la seva neboda adolescent, la Judit. Al llibre els ocells fugen del poble i ningú sap perquè. Un trencaclosques humà que enganxarà al lector fins l’última pàgina.

Quedo amb en Víctor a les tres en punt al cafè del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. “Estaré a la terrassa del CCCB. Jersei blau.”, m’avisa amb aquestes paraules, via E-mail, quinze minuts abans de l’hora acordada. M’apropo a l’exterior i el trobo ja assegut a una cadira, cara al sol. Em presento i comencem l’entrevista.

MARÍA: El llibre és ple de reflexions metalingüístiques per part de la Dafne, que està en una constant i inconscient cerca de la paraula idònia, aquesta persistència d’anomenar les coses pel seu nom i no per una aproximació. Al teu llibre també dones molta importància al lèxic, de fet és un aspecte que crida l’atenció. Hi havia moltes paraules que no havia escoltat mai. T’identifiques amb ella en aquest aspecte?

VíCTOR: -Riu en escoltar la pregunta- Bé, com tot escriptor suposo que tinc l’afany d’aconseguir aquelles paraules exactes que realment donin nom a allò que vull escriure. Sempre intento escriure amb la màxima precisió, però no m’ofusco amb aquesta qüestió. La Dafne és una traductora molt capficada amb la seva feina i sempre a l’espera de trobar el mot perfecte, s’obsessiona amb aquesta recerca. Jo no arribo a aquest nivell.

M: Per com està descrit el paisatge de la comarca imaginària de Les Moles, llegint el llibre, quasi vaig creure que realment aquest lloc existeix. Ho vas descriure amb tanta meticulositat que semblava que haguessis estat allà. Et vas basar o pensaves en algun lloc quan et referies a Les Moles i tota la seva geografia?

V: Si, la veritat és que originalment vaig començar situant la trama d’ Els Ocells a Matarranya, una comarca fronterera de la província de Terol amb Tarragona. Al principi pensava en aquests escenaris, però amb la progressió de la novel·la i aquestes descripcions vaig pensar en tota aquella gent que podia llegir Els Ocells i conèixer millor la zona. Finalment vaig inventar-me la comarca imaginària de Les Moles, perquè m’havia apropiat molt d’aquest paisatge i millor no donar peu a crítiques.

M: A Els Ocells fas una petita reflexió de l’amor a través d’en Salva, el cambrer, que parla de les relacions actuals. Diu que aquestes actualment són més curtes que abans quan, contradictòriament, la nostra vida és més llarga. Aquesta reflexió em va recordar a allò que diu molta gent gran: Abans, quan una cosa es trencava, s’arreglava. Ara la llencem i en comprem una de nova. Que en penses tu d’això? De les relacions actuals?

V: Primer de tot aclarir que allò que diu en Salva no és el que jo penso. I això que has dit, bé, -posa els ulls en blanc- crec que és un concepte de gent gran. Jo crec que a vegades hi ha problemes en una relació i s’arreglen, però també hi ha coses que no es poden arreglar.

M: La teva novel·la no té un gènere determinat, sinó que podem trobar una mica de tot: amor, misteri, aventura, ciència ficció, etc. Però el tema important seria la vida en si, i les seves etapes: La Dafne es retira a un poble petit per reflexionar perquè no sap qui és o què fer amb la seva vida i allà troba reflectit el seu passat en la Judit, una adolescent feminista i punk, i a en Cary Grant que, paradoxalment, intenta cortejar-la i a la vegada li recorda al seu pare, i a més a més potser podria ser un reflex futur d’en Vador.

V: Sí, sí; ho has descrit força bé. És una mica això, la Dafne arriba a Sant Salvador i allà troba altres realitats que podrien haver sigut les seves. Com tu has dit, ella és una “ex-punk” que s’identifica amb la Judit; al mateix temps el seu altre jo podria haver sigut la Virgínia, si potser hagués estudiat ornitologia; i coneix a en Cary Grant, un personatge curiós, que a la vegada que li recorda al seu pare, és totalment el reflex del futur d’en Vador: un home sol. Després al final és força diferent a tot el llibre en si, molt diferent.

M: Et decantaries per algun gènere per classificar la teva novel·la?

V: No. Realment és una mica inclassificable. És un mix de tot això que has dit tu, de la Dafne i de totes aquestes realitats paral·leles a ella. I després aquest gran final de pura ciència ficció.

M: Els ocells són més com una excusa per lligar tots els fils, no?

V: Sí, exacte. De fet és totalment un “McGuffin”, -veu la meva expressió de dubte- no sé si coneixes aquest concepte de Hitchcock.

M: No, de fet havia llegit alguna cosa a Internet, però no ho vaig acabar d’entendre del tot.

V: Bé, doncs el “McGuffin” és bàsicament l’excusa per unir-ho tot. És el fil conductor que entrelliga totes les històries i personatges. El llibre comença amb els voltors de la Virgínia, aquests es creuen amb la Dafne a la carretera, després la Dafne coneix a la Mercè quan mor la cadernera, etc. Els ocells són a tot arreu.

M: La Judit es queixa d'aquesta persistència de l’ajuntament d’atreure els turistes i la reforma hostalera que comporta. Què en penses tu, de tot aquest tema de la despoblació d’aquestes petites localitats? Hi has viscut o estiuejat a algun poble amb aquesta amenaça de desaparèixer? T’identifiques amb la necessitat d’arreglar aquesta problemàtica?

V: La veritat és que no m’he vist en aquesta situació, mai l’he viscuda. Jo també sóc d’un poble, d’aquí, al costat de Barcelona; però no s’assembla gens a Sant Salvador. Tot és molt més urbanitzat, és un poble més cosmopolita.

Suposo que molts petits pobles en aquesta situació han apostat (o tracten de fer-ho) pel turisme, i que la població d’aquest estarà dividida en dos: a favor i en contra. L’argument principal d’aquesta part en contra seria que, amb el propòsit de voler mantenir el poble, l’estan transformant en allò que no és; ja sigui per exemple per la reforma hostalera, com el cas de Sant Salvador.

M: A Els Ocells podem veure l’adaptació de la pel·lícula de Hitchcock, que no vas veure fins als 30 anys. Què et va impactar tant d’aquesta per capficar-te en el projecte d’aquesta novel·la? En quin moment se t’acudeix fer aquesta adaptació?

V: Sí, quan jo tenia sis o set anys la meva mare no em va deixar veure la pel·lícula, i des d’aquell moment va estar com quelcom pendent de fer. I sempre, quan me'n recordava, no trobava un buit per veure-la. És per això que fins després dels trenta no la vaig veure. Però quan ho vaig fer em va agradar molt; tant que havia de fer alguna cosa. El fet que la mare d’en Mitch fos tan castradora com ho va ser la meva al no deixar-me veure la pel·lícula, va fer decidir-me a fer alguna cosa. Plasmar aquesta necessitat d’alguna manera. Bé tampoc us creieu que la meva mare era una castradora en el sentit més general -aixeca les celles i riu-, simplement es redueix a aquesta prohibició quant a la pel·lícula. Era petit i en aquella època tenia malsons.

M: En el film de Hitchcock els ocells envaeixen el poble de Bodega Bay, en canvi a la teva novel·la fugen del poble de Sant Salvador. Té alguna significació aquesta versió centrífuga de l’argument? Perquè aquest gran gir? O és simplement l’adaptació irònica de la pel·lícula?

V: No, no és una versió irònica. Bé, -S’ho repensa-, depèn de com ho vegis. El que volia fer era una adaptació inversa de la pel·lícula de Hitchcock. En tot cas la meva intenció no era pas una versió irònica, pot ser el fet que fugin és més una protesta ecològica.

M: Quan vaig buscar el teu perfil a Internet i vaig entrar a la teva pàgina de Tumblr em va impactar l’encapçalament: Victor García Tur is a dull boy. Si no m’equivoco dull vol dir avorrit en anglès. Et consideres avorrit? Perquè aquest inici de pàgina?

V: És una citació. S’ha de veure la pel·lícula El Resplandor, d’Stanley Kubrick, per entendre-ho. L’has vista?

M: No, la tinc pendent, -I Espero veure-la abans dels 30!-, que passa a la pel·lícula?

V:El protagonista de la pel·lícula, interpretat per Jack Nicholson, tecleja repetidament la frase “All work and no play makes Jack a dull boy” en un munt de papers. La frase és un antic proverbi anglès que significa que una persona sense temps per oci es torna avorrida y anodina. A la pel·lícula el protagonista embogeix amb això.

M: Llavors et consideres un boig del treball? V: No, ho tinc més en broma. No creguis que jo estic boig.

M: Veig que fins i tot tens citacions en el lloc més inesperat, per què Els Ocells està ple de citacions: La referència a Pol Pot, quan la Dafne parla del seu malvat predilecte; o quan pel poble els nens van cridant i anunciant que ha mort la reina, en referencia a la cançó The Queen Is Dead, de The Smiths. També fas una referència a les germanes Brontë, amb les germanes Brugués -Assenteix-. A la novel·la la Dafne agafa un llibre de casa de les germanes Brugués, que segons tinc entès és el teu projecte de futur. Està aquest en procés o també haurem d’esperar-nos altres set anys per llegir-la?

V: No home -és riu-, és un llibre que ja està en procés. Més que una novel·la, serà un llibre de contes: un de cada germana i de l’únic germà.

M: Ens pots fer un avançament?

V: Mm… -Dubta-, la veritat és que no vull desvetllar-lo. És sorpresa. Però el que sí puc dir és que la temàtica girarà al voltant dels temes que han aparegut en Els ocells: La vida, les relacions, la reproducció, etc.

M: Al llibre, a la solapa on està la biografia de l’autor, posa que ets ornitòleg, però ets dissenyador gràfic, no? Perquè la necessitat d’aquest perfil?

V: Bé, justament vaig tenir problemes amb el meu editor per això -baixa la mirada i es riu. L’he enxampat!-. Volia crear aquest perfil perquè, no sé, que té d’atractiu dir que sóc un dissenyador gràfic? És un llibre titulat Els Ocells. Queda millor dir que ets ornitòleg.

M: Llavors, si en el futur fas una novel·la que no té res a veure amb ocells, ho canviaràs?

V: Sí. Bé, de fet tenia aquesta idea d’anar canviant la meva professió o estudis en la biografia segons la temàtica del llibre: Si faig un llibre de per exemple, d'extraterrestres, diré que sóc un expert en aquests.

M: Aquesta pausa de set anys, esmentada anteriorment, entre la teva primera novel·la (Twistanschsuung) i la segona (Els ocells) es va donar a què vas deixar una mica a mitges el projecte d’Els Ocells. De fet el 2010 tenies previst publicar la que en aquell moment anava a ser la teva segona novel·la, Bildungsrobot. Què va passar amb aquesta?

V: Bildungsrobot anava a ser el meu segon llibre de contes. O millor dit, ho serà. Simplement és un projecte que s’ha quedat a mitges en aquest interval. Són coses que tinc pendent retomar.

M: Ara que podem considerar-te un escriptor no tan novell, tindries algun consell per tots aquells joves que intenten entrar en aquest món de l’escriptura però s’estanquen en algun projecte?

V: Sí, clar -canvia el gest a seriós-. El meu consell és que quan comenceu una cosa no la deixeu només començar. Jo vaig escriure el llibre d’Els ocells el 2011. Vaig fer un esborrador, però de la novel·la sencera, una versió kamikaze. Després ho vaig retomar el 2014 i vaig pulir-la fins al que és, però ja tenia un primer esbós del llibre. És important.

M: I actualment, estàs treballant com a dissenyador gràfic, o et dediques més a l’escriptura?

V: La veritat és que més que dissenyar estic escrivint. Però no per gust, ara mateix no em surten molts projectes.

M: Treballes d’autònom? V: Més bé estic treballant de free-lance. A vegades tinc molt treball, altres no.

M: Bé, crec que ja hem acabat amb les preguntes, per avui al menys. Gràcies per col·laborar amb nosaltres i ens veiem dimecres a la conferència!

V: De res, fins dimecres!

Finalitzades les preguntes va quedar-se quiet, cara el sol, sense cap exclusiva més a afegir. Així que: ¡Continuarem amb el Víctor a l'entrada sobre la conferència de demà!

#ElsOcells #Hitchcock #VíctorGarcíaTur #LesMoles #Dafne #Novella #Entrevista #Escriptor #Vida #Ocells