L'storytelling en la literatura

En quin moment l’escriptor és lliure d’escriure per a ell i no per a una editorial? En quin moment deixa de ser esclau de l’storytelling que s’ha creat al seu voltant fruit de simplificacions i relativitzacions de la seva obra i, fins i tot, d’ell mateix? Aquestes són reflexions que m’han sorgit després de la xerrada titulada “Storytelling i literatura” que es va dur a terme dimecres 9 de març a les 16:30 h.

Jenn Díaz i Víctor García Tur, escriptors convidats a l'acte

Si bé escriure és un acte de pura llibertat expressiva, fins i tot emocional, sembla que cada cop més els escriptors estan sotmesos a uns paràmetres establerts per les editorials, dins dels quals han d’encaixar per ser “comercials”. El dilema és clar: escric per plaer o per guanyar-me la vida? L'expressió, la imaginació i, al cap i a la fi, la llibertat de l’escriptor es veu reduïda a allò que les editorials consideren que pot agradar als lectors i s’oblida que darrere d’una novel·la hi ha molt més que paraules, hi ha una persona, les seves vivències i les seves ficcions.

A més, al voltant de cada autor ha esdevingut quasi necessari crear un personatge, crear una història que cridi l'atenció i encaixoni, en certa manera, la seva literatura de manera que se’l reconegui, no pels seus llibres ni per les seves històries, sinó per les anècdotes personals, curiositats o influències literàries. En moltes ocasions ja val amb la reducció de l’escriptor a un eslògan publicitari que funcioni per fer conèixer la seva literatura. És veritat que aquest eslògan serveix, en molts casos, per a la promoció de l’autor i dels seus llibres, però també existeix la sensació d’haver estat víctimes d’aquesta reducció frívola de la seva feina, potser perquè en comptes de vendre una novel·la, s’acaba venent el personatge que han fet de l’escriptor.

#literatura #storyelling #opinió #expressió #JornadesBlanquerna