Entre escriptors

El passat dijous nou de març l’equip de Focus va assistir a la conferència d’Storytelling I Literatura, on vam escoltar a Jenn Díaz i Víctor Garcia Tur. Els dos escriptors ja havien estat entrevistats prèviament al nostre blog, com heu pogut veure en les entrades anteriors. Moderats pel nostre professor de seminari, Vicenç Pagès, Jenn i Víctor van estar parlant de les seves distintes formes d’escriure una novel·la. Mentre que Jenn confessava que depenia de moments d’inspiració, en Víctor contradeia que una vegada començava a escriure necessitava fer-se esquemes, com a bon dissenyador gràfic, per tenir un pla més visual de les seves idees. “Teniu alguna mania a l’hora d’escriure?” va preguntar Vicenç, tot iniciant el debat. Contràriament a Víctor, que presumia de no tenir cap i que textualment va dir “Som esclaus de les nostres manies”; Jenn tenia una llista, en la qual es trobava, entre d’altres, titular una novel·la abans d’escriure-la o només començar a escriure nous projectes a l’estiu.

A mesura que avançava la conferència vam poder veure com de diferents poden ser els processos d’escriptura d’una novel·la. Altre aspecte que en Vicenç va voler remarcar era la correcció d’aquesta: Com es fa, quan, qui, etc. Víctor té un gran cercle de lectors de confiança amb els quals compartir la novel·la abans de publicar, Jenn, en canvi, opta per entregar-ho directament a l'editor. Això si, ambdós escriptors coincideixen en què la correcció és la part més difícil d’aquest procés, però també la més important. “Vull l’excel·lència, no em val escriure bé” deia rotundament Jenn. Poc després van aprofundir en el tema de l’storytelling a la literatura. “Has de tenir que cura de no reduir-te a un storytelling”, deia Jenn. Realment no som conscients de com un storytelling pot apropiar-se de la teva vida: A la Jenn la citen com la nova Matute o la jove promesa de l'extraradi, a Víctor com el noi amb el trauma infantil que va haver d'escriure Els Ocells com una mena de teràpia. El que volen ells és que es conegui la seva obra, no la seva historia. “Els periodistes són uns mandres, sempre dient el mateix de nosaltres. És una lluita perduda amb la premsa”, afirmaven els dos escriptors. Vicenç, entre riures, tot defensant la seva professió de periodista, feia referència a què més que mandres, els periodistes eren explotats. Entre altres qüestions, el públic es va interessar per com era la relació entre un escriptor i la seva família, com era que llegeixin la seva obra. Jenn ens va sorprendre amb la indiferència que mostraven els seus pares davant dels seus llibres: “De fet quan vaig publicar la meva primera novel·la i li vaig dir a me mare, em va contestar ‘Ah, per això passes tant temps davant l’ordinador?’ “, deia amb gest d’exasperació. En Víctor afirmava que no era gens fàcil escriure i que la seva família li llegís o publicités, no se sentia còmode perquè precisament no escriu les seves obres pensant que ho pot llegir aquest públic. Més aviat el contrari. Esperem que tingueu oportunitat de llegir els dos últims treballs de Víctor i Jenn, Els Ocells i Mare i filla, respectivament. Estem segurs que seran una bona lectura.