La mirada creativa

El passat dimarts vuit de març Focus va assistir a la profitosa conferència Showroom, de les alumnes Estefanía Gutiérrez, Sandra Escudero y Elisabeth Turpin, que estudien tercer curs en Publicitat i Relacions Públiques a Blanquerna:. Les tres noies ens van explicar que per ser uns bons comunicadors, o més que això, uns bons creatius, hem de buscar la mirada creativa, o com va expressar l’Elisabeth “Allò que tot el món veu però no tot el món pot dir”. Ens van ensenyar algun dels seus treballs per il•lustrar aquesta mirada creativa, entre els quals van destacar estils molt diferents, però no per això més o menys bons. Tot i que el que més em va cridar l’atenció va ser el de la Sandra: Les emocions. Va dedicar-se a gravar com queia pintura de diferents colors en un recinte rectangular ple d’aigua mentre que sonaven diferents estils de música. A priori, quan ens va ensenyar el vídeo ningú sabia ben bé cap a on volia anar, però quan posteriorment va explicar que, per exemple, el color groc per ella és sol, energia i vida, i per això ho havia ficat amb una simfonia de piano amb més ritme, el vídeo sencer va cobrar sentit. “Si jugues amb les emocions, guanyes.” deia la Sandra. Van explicar com funcionava el procés creatiu de la publicitat amb l’anomenat “Brainstorming”, i tot seguit van fer de la conferència un seminari creatiu en el qual ens convidaven a participar. “Què és un hogar? En que penseu quan diem hogar?”, preguntava excitada l’Elisabeth. L’Estefania ens va insitar a contestar: “Una casa, potser?”. Es van escoltar alguns “sí” arreu la sala. Totes tres, no sorpreses amb la nostra afirmació, van començar anomenar coses que també podien ser un hogar, com un iglú o un formiguer, entre d’altres. Pensar en aquestes opcions i no en el convencional, com una casa, és el que s’anomena “El pensament bilateral”, que és totalment il•lògic. Aquí tornem a la mirada creativa: hem de pensar diferent que la resta del món.

Ens van ensenyar la seves autopresentacions, els primers treball d’edició que havien fet cadascuna. Tots ells eren molt diferents entre si, però també molt diferents del que podría ser un treball primerís d’un estudiant de comunicació. Encara que les tres van insistir en que eren uns treballs no molt bons, a mi m’ho van semblar, tot i que haig de dir que algun més que d’altre, com el de l’Estefania, que va fer molt bon ús dels recursos d’edició audiovisual. Després van continuar ensenyant-nos projectes més recents i ambiciosos, com una campanya publicitaria de l’Holi Festival de Barcelona que semblava la campanya oficial d’aquest esdeveniment, feta per l’Estefania. L’Elisabeth ens va ensenyar la seva campanya publicitària contra les drogues, amb l’eslogan “No et quedis en blanc”, que la va fer guanyar el segon premi d’un concurs de publicitat. Les tres noies van incidir en la importància de participar en concursos: “Un concurs es un projecte més que has fet. És currículum, no importa que no guanyis, l’important és haver participat” deia l’Elisabeth. La creativitat és quelcom indispensable, sigui per la modalitat que sigui. Les idees sempre seran allò més important que una persona pot aportar, i tothom en tindrà d’idees. La diferencia serà qui les sàpiga descobrir, diferenciar i sobretot, portar a terme.

#Creatiu #Creació #Creativitat #PensamentBilateral #Publicitat #Serdiferent #Showroom #Edició #Concursos