Narrar realitats

Aquest matí, a les 10h, Àngel Colom, productor de documentals i Alumni del Màster en Ficció de Cinema i Televisió (2008), ha estat l’encarregat de conduir l’acte Storytelling i documental que ha convidat a reflexionar sobre les maneres de narrar la realitat en ple segle XXI. Laia Colell, Lara Mateo Rovira-Beleta i Andreu Meixide han estat els protagonistes del col·loqui i responsables de tres projectes, molt diferents entre ells, però amb el mateix objectiu d’explicar una realitat a través d’una càmara.

D'esquerra a dreta: Andreu Meixide, Lara Mateo Rovira-Beleta i Laia Colell

Ha començat Laia Colell, representant d’A Bao A Qu, una associació cultural fundada l’any 2004 a Catalunya (actualment també es troba a Madrid, Galícia i Xile) i que es dedica a la ideació i desenvolupament de projectes que proposen la descoberta de manera activa del cinema dins del marc educatiu. Tot i que també desenvolupen tasques de formació del professorat, l’activitat més coneguda de l’associació són els tallers de llarga durada que imparteixen a les escoles dins de l’horari lectiu. Aquesta activitat finalitza amb el visionat del migmetratge produït. A mode d’exemple, s’ha projectat un fragment de Des dels nostres barris/Desde nuestros barrios, una producció realitzada per alumnes d’un institut de Bellvitge (Barcelona) i uns altres d’Orcasitas (Madrid) en què es narra la quotidianitat de les seves vides a partir d’imatges dels respectius barris i una veu en off. Laia Colell explicava que des d’una creació documental com aquesta, a partir d’allò proper, s’estima més l’entorn en què es viu.

A continuació, Lara Mateo Rovira-Beleta ha presentat la seva obra documental que duu el nom de Rovira-Beleta. Crònica pendent i en la qual descobreix la figura del cineasta Francesc Rovira-Beleta des del seu punt de vista: el de la seva néta. Va ser l’any 2012 quan, amb motiu del centè aniversari del seu naixement, la Lara, juntament amb la seva família, van pensar en fer alguna cosa per a commemorar-lo ja que, tot i haver estat una de les grans figures del nostre cinema i haver aconseguit dues nominacions als Oscars (l’any 1963 per Los Tarantos, i cinc anys desprès per El amor brujo), la seva figura estava bastant oblidada. La idea inicial, però, cada cop va anar creixent i la Lara va anar descobrint més i més coses de qui va ser el seu avi. En aquest procés de documentació va trobar el guió d’una pel·lícula que mai va veure la llum per culpa de la censura: Crónicas de sangre. Llavors va ser quan la directora del projecte va decidir prendre aquest document i l’exposició sobre el seu avi a la Filmoteca de Catalunya com línies conductores del documental.

El fragment que s’ha projectat sobre Rovira-Beleta. Crònica pendent narrava part del procés de documentació de la directora i part de la recreació de la pel·lícula que mai es va arribar a fer.

Finalment, Andreu Meixide ha presentat el seu nou projecte: Parkcelona; un projecte documental diferent, en un nou format de narrativa digital. Meixide explicava a l’inici de la seva intervenció la preocupació per part de l’equip en fer ús de les eines que disposem actualment i la seva aplicació en les narratives audiovisuals comunes. El resultat d’aquest canvi de perspectiva ha estat una creació documental via internet en forma de clips sobre un tòpic concret de manera que l’espectador sigui qui decideix quin tema li interessa consultar. Tanmateix, l’Ajuntament encara no ha donat llum verda per a la seva publicació.

Parkcelona és un projecte que ha consistit en un treball intensiu de 6 mesos a dos parcs de la ciutat de Barcelona, amb l’objectiu de produir una incidència social en dues comunitats de joves en situació d’exclusió social. Andreu Meixide remarcava la voluntat del projecte de donar un input positiu a aquests joves, que fossin ells mateixos qui poguessin dir qui són i així trencar tòpics. El documental presenta 6 blocs temàtics sobre els que els joves donen la seva opinió: la identitat, les relacions afectives, les presons, les drogues, el carrer i el futur. Per a dur a terme la proposta van comptar amb el suport de treballadors socials, i l’Ajuntament tan sols va demanar a l’equip que es tractés el tema de les presons i de les drogues.

Han estat tres propostes documentals molt diferents i molt interessants: la proposta d’A Bao A Qu amb un clar caràcter pedagògic; el documental de Laia Mateo amb una gran càrrega emotiva i familiar i el projecte d’Andreu Meixide d’una evident voluntat social. Tres professionals i tres narracions de tres realitats diferents.

#documental #storytelling #RoviraBeleta #Parkcelona #ABaoAQu #realitats #narració #cinema #jornadesblanquerna